O sigui, he aconseguit quedar per anar al Starbucks, però resulta que el noi no té pressa per anar-hi... L'únic que fa és dir-me que "encara tenim temps!" però, i si passa alguna cosa entre ara i "aquest temps"? Qui sap, però estic començant a pensar seriosament això de buscar algú altre, perquè amb M no arribaré enlloc i l'únic que faig és perdre el temps. O aquesta és la meva impressió. Perquè ELL es dedica a confondre'm. Es carinyós un moment, però al cap d'un segon es converteix en un idiota integral.
Si es que al final, segueixo el consell de la K, que diu que l'he de confondre, que pensi que em mola ell, però després... ZAS! No! No ets tu! Egocèntric! I si reacciona de manera que mostri algun tipus de gelosia, ja està! Està clar que llavors donaré el primer pas, però si no és així, hauré de recorre a buscar un altre noi...
I amb tot això, a good thing! De moment, bones notes! Una cosa menys de la que preocupar-me! (De moment)
I el que és territori amics, està clar que n'he de buscar de nous, perquè el que són amics, en tinc molt pocs. I no és lo típic de "els amics de veritat es poden comptar amb els dits de la mà", no, no, és pitjor! Perquè crec, que puc dir, que veritables amics, no més de 3... Realment, estic cada dia pensant en anar al poble, on (a part d'aquest 3 amics) és on tinc els amics de veritat, aquells amics als que pots explicar-ho tot sense que et jutgin, als que escoltes atentament perquè després t'escoltaran ells a tu, amb els que pots fer el boig sense tallar-te, etc. En fi, els amics que només es poden comptar amb els dits de la mà, per mi, aquesta gent és la gent de Valdepez!=D
PD: Odio català, els dialectes i l'examen de demà de l'Àngels! =(
bu!
ResponderEliminar